Paranys i fal·làcies
Molts arguments que semblen sòlids no ho són. Gairebé mai no cal mentir per enganyar: n’hi ha prou de triar bé quina dada s’ensenya, amb què es compara o què es deixa fora.
Aquesta guia reuneix els paranys que trobem en analitzar el discurs polític i institucional. Aquí només expliquem cada parany en general. Els exemples concrets, amb les seves dades i les seves fonts, són als articles, que enllacen a aquesta guia quan en detecten un.
Cherry picking o evidència incompleta
Què és. Seleccionar les dades que donen suport a una conclusió i ignorar les que la compliquen o la contradiuen. Cada xifra que es mostra pot ser exacta: l’engany és en el que queda fora.
Com reconèixer-lo. Preguntar-se quines altres dades hi ha sobre el mateix assumpte i per què no hi apareixen. Si algú comprova la dada que se cita, la trobarà correcta, de manera que no n’hi ha prou amb una comprovació superficial.
Triar l’any de partida
Què és. Una variant del cherry picking: comparar amb el moment que afavoreix la conclusió. Començar en un màxim exagera les caigudes; començar en un mínim exagera les pujades.
Com reconèixer-lo. Preguntar-se si la conclusió canviaria si la sèrie comencés uns anys abans o després.
La mitjana que amaga
Què és. Una mitjana pot amagar diferències enormes entre llocs, grups o persones. Que la mitjana sigui baixa no vol dir que el problema sigui petit a tot arreu, i que sigui alta tampoc no vol dir que ho sigui a tot arreu.
Com reconèixer-lo. Preguntar-se com es reparteix la dada: per territoris, per grups d’edat, per nivell d’ingressos.
Nombres absoluts o percentatges
Què és. Triar entre la xifra absoluta i el percentatge segons quin explica millor la història que es vol explicar. Sovint cadascun apunta en una direcció.
Com reconèixer-lo. Preguntar-se per l’altra xifra: si donen un nombre, quin és el percentatge; si donen un percentatge, sobre quin total.
L’indicador que no mesura el que sembla
Què és. Fer servir una dada com si mesurés una cosa quan en realitat en mesura una altra de semblant.
Com reconèixer-lo. Llegir la definició de l’indicador: què compta exactament i què deixa fora.
Confondre coincidència amb causa
Què és. Donar per fet que, si dues coses passen alhora, l’una causa l’altra.
Com reconèixer-lo. Buscar períodes o llocs on una de les dues coses passi sense l’altra, i preguntar-se quins altres factors canvien al mateix temps.
La causa única
Què és. Reduir un problema amb diverses causes a una de sola, normalment la que encaixa amb la solució que es proposa.
Com reconèixer-lo. Preguntar-se què més canvia al mateix temps i si la solució proposada respon a totes les causes o només a una.
Fals dilema
Què és. Presentar només dues opcions com si fossin les úniques possibles, quan n’hi ha més o es poden combinar.
Com reconèixer-lo. Preguntar-se si de veritat cal triar entre aquestes dues coses, o si hi ha altres alternatives.
Home de palla
Què és. Deformar l’argument de l’altre, exagerant-lo o simplificant-lo, per rebatre aquesta versió més feble en lloc de la real.
Com reconèixer-lo. Comparar el que es critica amb el que l’altra part ha dit de veritat. Si qui defensa una postura no es reconeixeria en com se la descriu, és probable que sigui un home de palla.